El guitarrista i compositor nord-americà B.B. King, el
rei del blues, ha mort a Las Vegas als 89 anys, segons ha informat el
seu advocat. A principis d'abril, B.B. King va ser hospitalitzat després
de patir una deshidratació a causa de la diabetis tipus 2 que patia des
de fa més de 20 anys. Havia tornat a ser hospitalitzat fa només uns
dies.
Des que Riley B. King, conegut mundialment com
B. B. King, va començar a gravar a finals dels quaranta, ha donat a
conèixer més de cinquanta àlbums. Fill d'una família de parcers d'Itta
Bena (Mississipí), King va començar a fer carrera en la música com a
'disc-jockey' –a Memphis– a finals de la dècada dels 40, on va ser
batejat com "the Beale Street Blues Boy", sobrenom que més endavant va
ser escurçat amb les inicials "B.B.", que des de llavors van precedir el
seu cognom per sempre més.
Un home i una guitarra
Ja als anys 50 el nom de B.B. King es va convertir en un dels grans
talents de la música R&B amb una llarga llista d'èxits com 'You know
I love you', 'Woke up this morning', 'Please love me' o 'When my heart
beats like a hammer', entre molts altres. B.B. King ha barrejat el blues
tradicional, el jazz, el swing, el pop i el jump fonent en un so únic,
utilitzant alternativament la seva pròpia veu i la de la seva guitarra,
que va batejar amb el nom de Lucille el mateix any que publicava el seu
debut discogràfic, 'Singin' the blues', al 1957.
El
nom de la guitarra ve, segons s'ha explicat en nombroses ocasions, d'una
nit en què, després d'un concert, una baralla va acabar provocant un
incendi al club d'Arkansas on King havia tocat. Després de ser evacuat,
King va tornar al club per recuperar la guitarra. Més endavant, quan va
saber que la baralla havia començat a causa d'una de les treballadores
del local, que es deia Lucille, va decidir homenatjar-la batejant
l'instrument amb un nom que li recordava "que mai més no faria una
bogeria tan gran com era intentar recuperar un instrument enmig de les
flames.
El gran èxit de King arribaria a partir de
1969, quan va donar a conèixer el single 'The thrill is gone'. En aquell
moment, King ja s'havia divorciat de la seva segona dona, Sue Carol
Hall, degut al ritme de vida que portava: des de la dècada dels 50, i
fins passada la vuitantena, King va fer entre 250 i 300 concerts cada
any –va ser el primer bluesman que va actuar a la Unió Soviètica, al
1979–. Va tenir temps, en tot cas, de tenir 15 fills, que també han
tingut descendència (els néts de King superen els 50).
Un artista molt estimat
Un dels discos més coneguts de l'última part de la trajectòria de King
va ser '
Deuces wild' (1997), on diversos músics del pop i del rock van
compartir protagonisme amb ell. Hi sortien, entre d'altres, Van
Morrison, Elton John, els Rolling Stones, Dionne Warwick, Bonnie Raitt,
Tracy Chapman i Eric Clapton, entre d'altres. King hi gravaria tot un
disc, 'Riding with the king' (2000), que aconseguiria el Grammy amb
millor disc de blues de l'any. Quan va fer 80 anys, King es va tornar a
envoltar d'amics del sector a 'B.B. King & Friends: 80' (2008), on
van participar-hi Mark Knopfler, Sheryl Crow, Gloria Estefan i, una
vegada més, Eric Clapton i Elton John.
La seva obra i
trajectòria artística han estat reconegudes amb nombrosos premis, com
nou Grammys (de vint nominacions) i una estrella al Passeig de la Fama
de Hollywood, a Los Angeles (EUA). També figura en els Salons de la Fama
del Blues i el Rock & Roll, entre molts guardons més.
La revista 'Rolling Stone' el considera el considera el tercer dels 100
guitarristes de tots els temps, només per darrere de Jimi Hendrix i
Duane Allman.
Descansa en pau i que ressoni la teva música per arreu!!!
